Canviar d’opinió
28 Abril 2010
Sóc una gran admiradora dels Punset (pare, filla i equip). Ahir, llegint el post d’Elsa, em vingué al cap la eterna qüestió. Fins i tot la ciència ha demostrat que la nostra ment té la capacitat de canviar la nostra vida, només cal voler i posar-s’hi. I jo en sóc una convençuda i practicant. Però, la cosa ja no em funciona tan bé quant el que pretenc és ajudar a canviar d’opinió algú altre.
Com per exemple quant veus -des de fora és més fàcil- que una persona no està feliç i s’aferra a allò que la fa infeliç, com un treball, una actitud, una parella, una culpa, una rutina, una família, unes creences o uns amics que no t’aporten res de b; la pregunta sempre és: com fer-li-ho vore? Com ajudar algú a voler canviar d’opinió?
En qüestions socials també em passa el mateix. Com convèncer ningú que el poder és nostre, que podem canviar les coses, les xicotetes i les grans. Que, si volguérem, podríem fer que arreglaren el jardí del carrer o que els impostos que paguem es dedicaren, per exemple, a eradicar la pobresa al món. Que el poder econòmic o la democràcia, no podrien funcionar sense nosaltres… Com motivar la gent a que s’interesse en coses que l’enriquisquen espiritualment, com fer que canvien la seua escala de valors?
Dilluns passat vaig estar a una xerrada, on Pere, Xavi i Vicent, parlaven dels seus blogs, de com tracten d’arribar a la gent. Son persones compromeses amb la seua visió del món, que tracten de fer-nos-la visible. Volen fer-nos vore que un altra valència serà possible el dia que els valencians s’ho cregam. I de nou la gran pregunta: Com fer canviar d’opinió, com fer que pensen en voler canviar d’opinió.
La felicitat està ahí mateix, personal i col·lectiva. Només cal que mireu un momentet cap a fora, sense judicis, com si escrivíreu en un full en blanc, i penseu què voldríeu per a viure bé. Simplement allò que voleu! I després, comenceu a fer alguna cosa per que això es puga donar. El resultats arriben de seguida. Ho visc!
anna m’agradaria tant conseguir-ho jo tambe, la veritat es que no pose molt de la meua part en pensar coses positives, pero com que m’ho acabes de recordar vaig a intentar-ho…
1b7
Tot costa al principi, cal practicar i val molt la pena. Ànim, valenta!