SÚBDITA O CIUTADANA

30 Mai 2010

No, no vaig a parlar sobre monarquies. Anem més allà. Esta és la contundent definició que fa el meravellós Francesc Mira i que inspira este article.”La política és, justament, el món que separa el súbdit del ciutadà”. I que som, realment?

Els darrers dies la política estatal i autonòmica ens mostra la cara més agra. El govern valencià està destruit. La credibilitat dels que haurien de governar s’esvaeix en un degoteig. Mentre, els seus pobres votants (al voltant d’un milió trecentes-mil persones) s’aferren al que poden, negant evidències que, més tard, ja no sabran com justificar. És ben trist vore’ls com perduts, sense idees pròpies, com si es deixaren portar per la fatalitat del destí.  Pot ser no volen reflexionar  sobre què cal, ni esperen res de les persones a les quals han confiat la gestió dels nostres bens comuns. Peró sí, són els nostres bens, les cases i els jardins, els horts i les serres,  els fems i sorolls, i els musics també. I també son nostres els carrers plens de contaminació o de gent. En definitiva son nostres els diners i hauriem de ser mínimament exigents, saber i opinar en que clas gastar-los. I és que massa gent no s’ho creu, sí, allò del poble sobirà, és un dret i una obligació. No és una cosa ben absurda creure’s apolític? Ve a ser com no creure’s homínid.

Pot ser que encara ho tinguen més dificil els votans valencians del psoe (poc mes d’un milió cent-mil en les generals). Son bona gent, votants d’esquerres, creuen en polítiques socials i confien als seus liders tot, sobretot que siguen grans liders. Es deixen portar per la gran força que tenen les masses, enlluernats, pot ser, pel carisma d’algú que els diu les paraules que calen: poble, igualtat, democràcia… Però després, ai, després es barallen entre ells, no pels projectes, sino per les quotes de poder, no a la cara, sino posant-se la cameta. Després  “es veuen forçats” a adpotar mesures que van en contra dels seus principis; es a dir, acaben fent polítiques conservadores, deixant als seus votants desconcertats,  decebuts, perduts com ells mateixos.  S’imagineu la que haguera montat el psoe si, governant el pp, hagués retallat la despesa social?  Ma~e meua!!  No cregueu que teniu el dret i el deure de dir-li a aquell que heu demanat que vos represente, que no està fent-ho?

Després estem la resta, els invisibles. La meitat dels valencians (uns 2,4 milions en 2007) no votem ni a uns ni als altres, pero això no vols dir que no tingam dret a que ens governen com cal. Bé, als que no voteu o voteu en blanc, un poc si, pero no a que vos roben, per exemple.

I tot aço vos ho conte per a que vos pregunteu si vos comporteu com a súbits i súbdites, acceptant amb resignació tot allò que uns han decidit, tragant-vos tots eixos tòpics com; i jo que puc fer o tots els politics son iguals o tots roben o… A qui cregueu que beneficien estes creences? On queda el nostre dret com a ciutadan@s a exigir comptes a qui treballa per a nosaltres? Pot ser simplement l’heu abandonat?

D’altra banda, moltes veus d’aci i d’allà resonen, parlant amb molt de trellat sobre la crisi, les causes, les mesures que es poden prendre a curt i mig termini; des de Anguita a Ricardo Almenar, passant per  Cohn-bendit o per Vicenç Navarro; les propostes del Bloc o l’Staspv… i tantes més. Una causa destaca entre totes: les persones a les quals no hem votat tenen el poder, i els que hem triat democràticament fan allò que manen “els diners”. Punt. Així de clar.

Es l’hora de fer-se majors. De passar de súbdits a ciutadans. La política ha de ser la gestió dels nostres recursos. Els diners no poden seguir dominant el món, perquè estàn destruint-lo. Les paraules han de significar. Perque si el poble és sobirà, tenim l’obligació de fer-nos valdre. Es l’hora, algú ha de començar.  

Jo ho tinc clar, sóc una ciutadana, per això he decidit demanar-li audiència al president espanyol, perquè algú li ha d’explicar per a qui treballa, no?

Anuncis

Pocs dies tinc un estat d’ànim (tan) descoratjador. Recorde el dia següent de que el PP tornara a guanyar les autonòmiques al 2007, tenia hora amb una psicòleg (estava patint mobbing) i me trobava tan desolada com hui. La decepció i el pessimisme m’invadien el cor veient el fosquíssim futur social i laboral. En contar-li-ho a la jove terapeuta, vaig observar 2 coses: la seua cara d’incomprensió i un collaret de perles enmarcant-li-la. No torní.

Ahir estava cabrejada com una mona, però hui només tinc ganes de tindre amnèsia. Com diu Ricardo Almenar, són les multi crisi les que realment enfonsen un sistema, en este cas, el meu sistema anímic.

Esta setmana han passat moltes coses, i jo només tinc preguntes …preguntes del cas Camps-Gürtel-PP. Tornarà la pantomima de “los más que amigos”? Montaran a la plaça de bous un super-espectacle de recolzament de Camps (amb diners públics) per denigrar un passet més el nostre País? Al igual que li han fet a Garzón, acabarà en el carrer el funcionari del informe del finançament il·legal del PP? Després voldreu que treballem…

Si Rita es mossega la llengua, s’enverina? O al PP tenen vacunes? Voldrà demandar-me si llig açò?

També tinc preguntes sobre el Gran Teatre Mundial escenificat en quatre actes i gran quantitat d’actors internacionals. Quant Obama (oooh) li cridà a Zapatero… si li haguera cridat jo, també m’ hauria fet cas? Com es que a Portugal i a França es pugen els impostos als rics i ací no? Que passa amb les despeses dedicades a: l’església, defensa, els impostos de patrimoni, de societats, els màxims de irpf…? Com es que ahir es van esquinçar les vestidures els sindicats, però després de 1 reunió (ooooh, sorpresa!) només haurem de fer vaga els funcionaris? Com hem passat  en 1 dia de tindre una crisi mundial, a jutjar als funcionaris que  no nomes tenim la culpa sinó que som uns egoistes insolidaris i no volem cobrar menys?  Com es que els ludòpates psicòpates insaciables del Ibex 35 (i demés) hui ja tornen a caure en picat? Quin altre tambor ens tocaran?

Per fer-me més preguntes, quants dirigents bancaris han dimitit o els han despatxat per fer mal la seua feina? Com es pot tindre com a representant dels empresaris a un paio que arruïna les seues empreses però no ell? Caldrà que opine sobre Rajoy? Com és que les paraules “poble sobirà” no encaixen en totes estes qüestions? Existix la democràcia o només la paraula?  Com s’ho fan tota eixa gent  admirable i treballadora que se dedica a la política i que manté la energia, la honradesa, la il·lusió…?

Post data: els Cines Albatros tanquen este diumenge, després de quasi 25 anys…  Ja plou?