Només volia unes sabates!

26 Octubre 2010

Fa uns 3 anys vaig decidir parar més atenció al meu consum. Ho vaig fer inspirada en “el blog alternativo” i començant de manera simple – com es fan totes les coses- vaig deixar de comprar bosses i utilitzar-ne només una. Això marcà el camí. A partir d’ací he anat reduïnt el nombre de llibres, de samarretes, d’arxivadors… de  sabates, fins al punt de que hui em trobe en aquell punt: me n’he de comprar unes.

 Tot açò em condueix a un lloc ben bonic: tinc l’oportunitat “d’invertir” en una bona empresa de sabates.  En primer lloc, he de buscar un producte local, per dues raons: la primera perquè la contaminació d’un producte es directament proporcional als km que es desplaça; en segon lloc, perquè, especialment en estos moments, hem d’afavorir les empreses valencianes, i més si parlem de sabates! Per a seguir sent raonable, el fabricant hauria de tindre un informació sobre les mesures per a reduir l’impacte ambiental que està posant en pràctica o, directament, buscar un producte ecològic. Assumiré que els treballadors reben un salari digne ja que treballen al nostre pais. Al ser una empresa valenciana, espere que la seua pàgina web (o a la etiqueta de les sabates) estiga “també” en valencià. I pot ser per finalitzar, voldria comprar-les a un comerç on el valencià és una opció.

I tot açò que, vos asegure, pense que es d’allò més bàsic i raonable, és tan irreal com que me les porte Superman a ma casa. El primer que he fet és preguntar-li a “sant google” i no ha sigut gens fàcil. Digam que,el mot sabates a google no té massa èxit… Per resumir-vos el meu periple vos diré que cap, cap ni mitja de les 20 marques que he trobat té versió en valencià. Primera conclusió: el valencià al món empresarial és inexistent. Moltes de les pàgines no fan referència a la procedència (valenciana) del calcer, com a molt, espanyola. Respecte a la filosofia d’empresa, ètica, sostenibilitat, treball digne, medi ambient, ong’s, n’he trobat 3 que al menys fan referència: Panama Yack, Grup Pikolinos i Gioseppo; com podeu vore noms tots ells molt valencians, d’Elx, en concret.

Francament no sé per on continuar, no sé si escriure als empresaris valencians, al Síndic de Greuges o comprar-me’n unes de careta folrades de borreguet, pa l’hivern!

Anuncis