Com que sembla que sóc una dona de “tirar endavant”, amb tot el que tenia damunt vaig tractar de buscar alguna cosa interessant que fer a Eivissa i aprofitant facebook, vaig localitzar d’entre les amistats una que deia que treballava ací: Felip. Li vaig enviar un missatge demanant-li un poc de “cultureta” i ell sense més m’envià el seu telèfon i s’oferí al que jo necessités. Així que quedarem dissabte de matí al mercat vell i com que jo estava escandalitzada pels preus, em va portar al mercat nou i vaig comprar i vaig continuar escandalitzada! Després quedarem amb la seua parella, Mariví i resultà que havia trobat unes joies, de les que una no espera: son dues persones encantadores i generoses que em van tractar de meravella. Valencians arrelats a Eivissa i mira per on, la Mariví  tot just deixava la regidoria de Política lingüística de Vila (com nomenen els d’ací a la ciutat). Parlarem de política, com no! I em van convidar a anar amb ells a l’assemblea del seu partit : Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE). Va ser una experiència enriquidora. És un luxe (i més hui a la política) trobar gent honesta, que s’estima la terra i que treballa per ella i per la gent que hi viu, posant tot el que té; vaja com Compromís 😉  Després uns quants se’n férem una i els vaig contar les meues “desventures”… em vaig trobar tan arropada!

Al dia següent , diumenge, em van portar a la famosa cala de Benirràs o dels “adoradors del Sol” que li diu Pepe, a vore la posta de sol i també a fer un passeig per esta meravellosa terra; i em van contar moltes coses interessant com, la raó dels noms dels pobles (tots sants) ò l’evolució traumàtica d’un territori escassament poblat, amb 4 cases de pallessos i economia de subsistència al turisme salvatge i desenfrenat que patixen. Mariví m’explica que el 60% dels residents NO son nascuts a l’illa: aixina és mooolt difícil fer país!

Volen les casualitats que al dia següent,  s’inaugure una exposició d’Enric Valor  de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, portada per la ex – regidoria de Mariví (organitzada per Jordi, també valencià i del’ ENE). I clar, anàrem!  Era com l’informatiu de Canal 9. Com és possible parlar d’una figura clau del nacionalisme valencià, d’una activista del catalanisme i no nomenar-ho? Així va ser! Jo no sóc una gran entesa en Enric Valor (ni en res, vaja) però em resulta ofensiu – a mi i a tots els valencians presents- la rebaixa a novel·lista i escriptor de gramàtica; la neteja de tot signe polític, bé de tot no, perquè es dedicà a dir els grans premis atorgats per, al·lucineu: Rita Barberà o Julio de España, entre altres. Per l’amor de déu!!!  I això ho pague jo???  Un altra perla que soltà va ser que no sabia (ella) perquè se’n va anar de Lo rat penat! Espereu, es que a Fuster no el nomena i a Sanchis Guarner com l’amic que el va animar a escriure les rondalles, mentre estava en la carcel (sense dir-ne el motiu) i que segons ella, ho feia perquè enyorava el seu poble, no perquè la dictadura no el deixava escriure sobre llengua, política, etc…

I estes són les coses del PP i jo me les he trobat a Vila!

 

 

 

 

Anuncis

1ª parlar i/o llegir els ànims de la gent.

2ª  cosa: anar a la platja, fer-te un banyet entre 2 pedres i mirar la posidònia del fons

3ª cosa: pasejar per Dalt Vila i retrobar-te amb la bellisima ciutat  antiga.

4ª  Riure’t en vore com una nena d’un any va cara a un canó i crida amb veu de la del exorcista: “AAA- TOLLA- TOLLO”  i son pare li diu “filla que basta que eres, tú segur que el disparaves”

5ª Llegir els ànims dels amics, ja la he dit?

6ª  Fer creure -involuntàriament- al mim pirata que es fa fotos amb els giris, que ha lligat amb tú (bé, esta millor no)

7ª Veure Quin delibat!  a la platja, a la nit de Sant Joan tocant per a “sa seva familia, avalotes i gent de can misses” (el seu barri).

8ª matinar i netejar el vaixell amb paciència, amor ( i un producte bestial)

9ª posar-te el bikini i moure a  dinar la platja.

10 donar les gràcies per totes les paraules rebudes, de tanta gent, fins i tot de gent que no li agrada escriure:.Gràcies pel detall, gràcies per l’afecte: SÍ que arriba.

Joan Carles revisant el pal

Les pitjors prediccions es fan realitat: el pal té una fissura i cal canviar-lo! S’acabat! La bona notícia, com em deia ahir Pepe, és que no m’ha caigut al cap. Sí, però la mala és: papers, segur, i temps, mooolt de temps, 2, 3 setmanes o més. Açò d’entrada envia a fer punyetes els plans, per tant  AVÍS A NAVEGANTS: no compreu cap bitllet d’avió o sí, però no hi estaré 😦

Poc abans de marxar, uns amics (Vicent i Vicen) em deien: a vore si fas com “nosequí” que diu que se’n va a Canàries i de Burriana no passa. Dons això mateix, a Eivissa i prou! I no sé si tornarem amb la cua entre cames…. La cosa es que estic a Eivissa, nit de Sant Joan, com si tinguera un apartament a Botafoc i hauria d’estar molt bé, però ai, amigues! La cosa no funciona així, ni pensar-ho!! La percepció ho és tot i treure’m de damunt el shock, la preocupació, els papers, i les incògnites,  les decisions, no és gens fàcil.

Sí, ho sé, este viatge des del principi era fum. Des del dia que vaig pensar en vendre el pis, en plena crisi, ja era d’estar ben tronà, i després fins comprar-lo amb totes les coses en que m’havia clavat i malgrat tot voler marxar, per damunt de tot, de presa i correguda, sense forn, sense haver provat la meitat de les coses. .. Jo estava (estic) convençuda però de que ò tirava endavant a la “bruta” o no faríem res… el que no contava era amb el refranyer:” arrancà de cavall, parà de burra” que m’ha deixat amb la mel als llavis… Molt bé siga el que siga, pot ser arribe a Sardenya i torne ò demà m’agafe un avió i me’n vaja a treballar… no ho sé i pot ser no importa. Me’n vaig a dinar a Talamanca.

 Dia 16. Al matí, al nàutic de Cullera fem l’esmorzaret de cacaus i olives, botifarres, llonganisses i demés elements nutritius. Després de la reunió de patrons (la meua primera reunió), salpem a poc a poc, baixant pel Xúquer fins la mar. Al Xicotet anem 3: Benja i Agustí han volgut no deixar-me sola en la meua travessia cap a Formentera. Prenem l’eixida els últims, no tenim presa. El vent bufa de llevant (com no) i fem el primer bordo cap a Dénia, buscant el vent de Sud que entrarà a la vesprà. El xicotet va bé, el vent puja i llevem drap per anar més còmodes. A més a més, el bord bo és el nord pel que poc a poc ens allunyem de la idea inicial. Anem fent i ja vorem. Arriba la nit i el vent encara no amaina ni rola, que hi farem!

Dia 17. A les 3 de la matinada, veiem ja el far d’Eivissa. Estem al nord. Toca fer el bordo sud, tot i que el vent ha baixat i no fem ni 4 nusos. Un mercant per babord, sembla que ens passarà per proa. S’apropa molt em diu Agustí, sí, tenen la “mala costum” de passar-te massa a prop. Sembla que ve…; no, no, haurà variat de rumb i ens passarà per popa, però no li veig la roja. Jo el veig molt a prop… HÒSTIA, hòstia,! agafe la canya i tracte d’apartar-me de la seua derrota, però és massa tard. Ell va molt ràpid i nosaltres, a vela, molt lents. L’estela que alça el seu bulb ens desplaça mentre jo li presente l’aleta, ens impulsa, sembla que estem fora però la creueta bota, l’obenc a terra i el casc raspat! Que cabró diu l’Agustí, ni se’ n’ha adonat,. Mentre Benja, que li tocava dormir, i ha eixit per dir-nos que això no es manera de virar, s’ha quedat sense paraules en veure el troç de bitxo que ens acaba d’abordar. Fem totes les comprovacions,estem bé, el pal aguanta, arriem, no tenim vies d’aigua, donem part. La resta: capitania, salvament, comitè de regates i tots els amics, no ens deixen descansar. Estic desbordada per tanta preocupació de tots els bons amics i amigues que tenim, tothom s’oferix per al que siga i ens envien paraules animoses i consoladores. Profundament, GRÀCIES! Hem recalat al port de Sant Antoni de Portmany i com que estem flipats però vius, millor alegrar-se’n.

Al nord

Dia 18. Per fi hem dormit i com que no es pot fer molt més, decidim traure-li profit al dia: lloguem un cotxe i rodem s’illa. Dalt Vila, can Tenka, Portinax… un banyet, un arròs, all-i-oli i olivetes, molta política i el compromís de que l’any que ve, el dia 17 celebrarem el nostre segon –primer aniversari. Al tornar, Pepe (mestre, amic i gran persona) amb el Pirata i l’escola ha volgut vindre a vore’ns i comprovar els desperfectes i com estem. Sopem juntes les 2 tripulacions, i ens riguem bona cosa; i tots ells amb fan rumb a casa a les 4 del matí. Bon viatge… i no begueu casalla!!

Dia 19. Sentiments son confusos i contradictoris. Ja sé que anar a la contra és més difícil, però no se si tant! El més potent és el sentiment de responsabilitat per les 2 vides que vaig exposar i també per tooota la preocupació que he donat. Supose que tindre un accident és això: ho contes, però te sents fatal. M’he donat feina, per tal d’estar ocupada. He fet neteja i la bugada, és dia de sentir-se ningú… Malgrat tot, no vull prendre cap decisió de moment, m’he de donar un poc de temps, sempre amb tantes presses…al cap i a la fi, volia aventura, encara que no tanta 😉

1ª Singladura

15 Juny 2011

Després de 15 dies impossibles, on he fet tantes llistes tantes compres tantes gestions, que no em puc creure que el xicotet i jo estiguem d’una peça; arriba l’hora de salpar i ho fem (un hora després de que el mecànic encara rondara per ací), a les 1330, (hora oficial), acompanyada d’un amic soltem amarres i fem rumb a Cullera. Ja vos vaig avisar que açò NO és una gran gesta, és com la vida, un pas darrere d’un altre.

Ací teniu al Cinca, apodat “el xicotet” a 3 dies de salpar.

Hem fet bona travessia amb garbí, clar, que anat pujant “com està manat” I bé el Xicotet respon, es veu que també tenia ganes de navegar.

Chevi i jo

El meu amic i mariner, Chevi és, -i no ho dic per dir- un dels grans entesos de música jazz i més. El podreu trobar al seu meravellós local, el Jimmy Glass, on desenvolupa una incansable activitat cultural, de les que sí que posen València al mapa, amb contingut, saber fer, molt de coneixement i molt de treball. Sempre és un plaer xarrar o navegar amb ell.

Cullera és el meu nàutic, simplement, el Xúquer, bona gent i algún convidat!

Pre-viatge

1 Juny 2011

Estos dies previs a la marxa, a banda d’alguna sorpresa (hui de descobert que la cuina no funciona), sobretot faig llistes, compre coses, faig més llistes… és una feina que no saps quant acaba, però acabarà. En concret el dia 15 que me’n vaig de la marina cap a Cullera. No, no és massa lluny 😉 Vaig a Cullera per a participar a la meua regata preferida: la Gramantol. No massa gent, i molt bona; fem una travessia fins formentera i allí ens fem un bon sopar, entre amics i gaudim de l’illa. Després ells tornaran i jo aniré cap a Eivissa, Mallorca, Menorca, sense presa de cala en cala, fins a Ciudatella on prepararé el salt a Sardenya, que serà al voltant del 1 de juliol.

Vos conte açò, no (sols) per fer-vos enveja, sinó perquè vegeu quin tipus de viatge vos trobareu si veniu. A vore si vos penseu que vaig a batre un rècord de milles, ni pensar-ho! Vaig a gaudir de cada raconet que puga.

Dit açò, veureu que vos podeu apuntar en qualsevol moment i tram, però haureu d’avisar, per a quedar: simple i barat!

Mentre em  podeu visitar a la dàrsena sud (el desgavell de la formulajuan) i, si el temps ho vol, fer una volteta.