2ª Singladura: GRAMANTOL… O NO!

 Dia 16. Al matí, al nàutic de Cullera fem l’esmorzaret de cacaus i olives, botifarres, llonganisses i demés elements nutritius. Després de la reunió de patrons (la meua primera reunió), salpem a poc a poc, baixant pel Xúquer fins la mar. Al Xicotet anem 3: Benja i Agustí han volgut no deixar-me sola en la meua travessia cap a Formentera. Prenem l’eixida els últims, no tenim presa. El vent bufa de llevant (com no) i fem el primer bordo cap a Dénia, buscant el vent de Sud que entrarà a la vesprà. El xicotet va bé, el vent puja i llevem drap per anar més còmodes. A més a més, el bord bo és el nord pel que poc a poc ens allunyem de la idea inicial. Anem fent i ja vorem. Arriba la nit i el vent encara no amaina ni rola, que hi farem!

Dia 17. A les 3 de la matinada, veiem ja el far d’Eivissa. Estem al nord. Toca fer el bordo sud, tot i que el vent ha baixat i no fem ni 4 nusos. Un mercant per babord, sembla que ens passarà per proa. S’apropa molt em diu Agustí, sí, tenen la “mala costum” de passar-te massa a prop. Sembla que ve…; no, no, haurà variat de rumb i ens passarà per popa, però no li veig la roja. Jo el veig molt a prop… HÒSTIA, hòstia,! agafe la canya i tracte d’apartar-me de la seua derrota, però és massa tard. Ell va molt ràpid i nosaltres, a vela, molt lents. L’estela que alça el seu bulb ens desplaça mentre jo li presente l’aleta, ens impulsa, sembla que estem fora però la creueta bota, l’obenc a terra i el casc raspat! Que cabró diu l’Agustí, ni se’ n’ha adonat,. Mentre Benja, que li tocava dormir, i ha eixit per dir-nos que això no es manera de virar, s’ha quedat sense paraules en veure el troç de bitxo que ens acaba d’abordar. Fem totes les comprovacions,estem bé, el pal aguanta, arriem, no tenim vies d’aigua, donem part. La resta: capitania, salvament, comitè de regates i tots els amics, no ens deixen descansar. Estic desbordada per tanta preocupació de tots els bons amics i amigues que tenim, tothom s’oferix per al que siga i ens envien paraules animoses i consoladores. Profundament, GRÀCIES! Hem recalat al port de Sant Antoni de Portmany i com que estem flipats però vius, millor alegrar-se’n.

Al nord

Dia 18. Per fi hem dormit i com que no es pot fer molt més, decidim traure-li profit al dia: lloguem un cotxe i rodem s’illa. Dalt Vila, can Tenka, Portinax… un banyet, un arròs, all-i-oli i olivetes, molta política i el compromís de que l’any que ve, el dia 17 celebrarem el nostre segon –primer aniversari. Al tornar, Pepe (mestre, amic i gran persona) amb el Pirata i l’escola ha volgut vindre a vore’ns i comprovar els desperfectes i com estem. Sopem juntes les 2 tripulacions, i ens riguem bona cosa; i tots ells amb fan rumb a casa a les 4 del matí. Bon viatge… i no begueu casalla!!

Dia 19. Sentiments son confusos i contradictoris. Ja sé que anar a la contra és més difícil, però no se si tant! El més potent és el sentiment de responsabilitat per les 2 vides que vaig exposar i també per tooota la preocupació que he donat. Supose que tindre un accident és això: ho contes, però te sents fatal. M’he donat feina, per tal d’estar ocupada. He fet neteja i la bugada, és dia de sentir-se ningú… Malgrat tot, no vull prendre cap decisió de moment, m’he de donar un poc de temps, sempre amb tantes presses…al cap i a la fi, volia aventura, encara que no tanta 😉