2ª Singladura: GRAMANTOL… O NO!

19 Juny 2011

 Dia 16. Al matí, al nàutic de Cullera fem l’esmorzaret de cacaus i olives, botifarres, llonganisses i demés elements nutritius. Després de la reunió de patrons (la meua primera reunió), salpem a poc a poc, baixant pel Xúquer fins la mar. Al Xicotet anem 3: Benja i Agustí han volgut no deixar-me sola en la meua travessia cap a Formentera. Prenem l’eixida els últims, no tenim presa. El vent bufa de llevant (com no) i fem el primer bordo cap a Dénia, buscant el vent de Sud que entrarà a la vesprà. El xicotet va bé, el vent puja i llevem drap per anar més còmodes. A més a més, el bord bo és el nord pel que poc a poc ens allunyem de la idea inicial. Anem fent i ja vorem. Arriba la nit i el vent encara no amaina ni rola, que hi farem!

Dia 17. A les 3 de la matinada, veiem ja el far d’Eivissa. Estem al nord. Toca fer el bordo sud, tot i que el vent ha baixat i no fem ni 4 nusos. Un mercant per babord, sembla que ens passarà per proa. S’apropa molt em diu Agustí, sí, tenen la “mala costum” de passar-te massa a prop. Sembla que ve…; no, no, haurà variat de rumb i ens passarà per popa, però no li veig la roja. Jo el veig molt a prop… HÒSTIA, hòstia,! agafe la canya i tracte d’apartar-me de la seua derrota, però és massa tard. Ell va molt ràpid i nosaltres, a vela, molt lents. L’estela que alça el seu bulb ens desplaça mentre jo li presente l’aleta, ens impulsa, sembla que estem fora però la creueta bota, l’obenc a terra i el casc raspat! Que cabró diu l’Agustí, ni se’ n’ha adonat,. Mentre Benja, que li tocava dormir, i ha eixit per dir-nos que això no es manera de virar, s’ha quedat sense paraules en veure el troç de bitxo que ens acaba d’abordar. Fem totes les comprovacions,estem bé, el pal aguanta, arriem, no tenim vies d’aigua, donem part. La resta: capitania, salvament, comitè de regates i tots els amics, no ens deixen descansar. Estic desbordada per tanta preocupació de tots els bons amics i amigues que tenim, tothom s’oferix per al que siga i ens envien paraules animoses i consoladores. Profundament, GRÀCIES! Hem recalat al port de Sant Antoni de Portmany i com que estem flipats però vius, millor alegrar-se’n.

Al nord

Dia 18. Per fi hem dormit i com que no es pot fer molt més, decidim traure-li profit al dia: lloguem un cotxe i rodem s’illa. Dalt Vila, can Tenka, Portinax… un banyet, un arròs, all-i-oli i olivetes, molta política i el compromís de que l’any que ve, el dia 17 celebrarem el nostre segon –primer aniversari. Al tornar, Pepe (mestre, amic i gran persona) amb el Pirata i l’escola ha volgut vindre a vore’ns i comprovar els desperfectes i com estem. Sopem juntes les 2 tripulacions, i ens riguem bona cosa; i tots ells amb fan rumb a casa a les 4 del matí. Bon viatge… i no begueu casalla!!

Dia 19. Sentiments son confusos i contradictoris. Ja sé que anar a la contra és més difícil, però no se si tant! El més potent és el sentiment de responsabilitat per les 2 vides que vaig exposar i també per tooota la preocupació que he donat. Supose que tindre un accident és això: ho contes, però te sents fatal. M’he donat feina, per tal d’estar ocupada. He fet neteja i la bugada, és dia de sentir-se ningú… Malgrat tot, no vull prendre cap decisió de moment, m’he de donar un poc de temps, sempre amb tantes presses…al cap i a la fi, volia aventura, encara que no tanta 😉

Anuncis

4 Respostes to “2ª Singladura: GRAMANTOL… O NO!”

  1. Benjamin. said

    Hola Anna.

    Quan un es fa a la mar, assumix tots els riscos que això comporta, per la qual cosa has de descarregar-te de la responsabilitat de les nostres vides, jo sàvia que estava en bones mans i s’ha desmostrat que així era perquè ho podem comptar, gràcies a la teua sàvia reacció a la canya.

    Prente el teu temps, i reflexiona el que vullgues, però la meua opinió és que faces allò que t’apassione, i si la teua passió és navegar, navega. Que allò que s’ha ocorregut servix per a tindre mes cautela?, això esta bé, però no deixes de fer el que t’apassiona.

    M’haguera agradat que les meues circumstàncies, hagueren sigut les previstes i estar amb tu fent front al contratemps braç a braç, però no és així.

    L’encertada decisió que prengues, saps que comptes amb mi per a col·laborar en el teu projecte tot el que permeta el meu temps.

    Un fort abraç. I avant.
    Benja.

  2. German said

    Hola Anna.
    Estic amb Benjamin, que aquest contratemps no doblegue la teua il.lusió. Pensa que una vegada a la vida s’ha de passar per situacions com aquesta, i tu ja l’has passat.

    El que haguera pagat per veure la cara de Benjamín eixint a veure que estava passant…..

    Endavant! Repara el vaixell i seguix amb el teu somni!! Ja parlarem per si et faig una visita durant la teua singladura.

    ¡¡ Amunt Anna y su Xicotet !!!

    Germán

  3. annafloc said

    Moltes, moltes gràcies péls ànims xics, ja va millor la cosa. Romandré un temps a Eivissa (que tampoc és mala cosa ) mentre posen a punt al Xicotet…

  4. Jacobo said

    Hola paisana,

    M’alegra veure’t cada dia un poc millor i em va alegrar també veure’t riure amb unes quantes animalades. 🙂

    Descansa, ja que estas en un lloc immillorable i seguix amb totes les teues il·lusions, la pròxima portaré l’aiguardent de Silla :-)))))

    Tots estem amb tu.

    Molts ànims i un fort abraç d’un Sillero.

    Ens veiem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: