Tocada … i enfonsada!
23 Juny 2011
Joan Carles revisant el pal
Les pitjors prediccions es fan realitat: el pal té una fissura i cal canviar-lo! S’acabat! La bona notícia, com em deia ahir Pepe, és que no m’ha caigut al cap. Sí, però la mala és: papers, segur, i temps, mooolt de temps, 2, 3 setmanes o més. Açò d’entrada envia a fer punyetes els plans, per tant AVÍS A NAVEGANTS: no compreu cap bitllet d’avió o sí, però no hi estaré 😦
Poc abans de marxar, uns amics (Vicent i Vicen) em deien: a vore si fas com “nosequí” que diu que se’n va a Canàries i de Burriana no passa. Dons això mateix, a Eivissa i prou! I no sé si tornarem amb la cua entre cames…. La cosa es que estic a Eivissa, nit de Sant Joan, com si tinguera un apartament a Botafoc i hauria d’estar molt bé, però ai, amigues! La cosa no funciona així, ni pensar-ho!! La percepció ho és tot i treure’m de damunt el shock, la preocupació, els papers, i les incògnites, les decisions, no és gens fàcil.
Sí, ho sé, este viatge des del principi era fum. Des del dia que vaig pensar en vendre el pis, en plena crisi, ja era d’estar ben tronà, i després fins comprar-lo amb totes les coses en que m’havia clavat i malgrat tot voler marxar, per damunt de tot, de presa i correguda, sense forn, sense haver provat la meitat de les coses. .. Jo estava (estic) convençuda però de que ò tirava endavant a la “bruta” o no faríem res… el que no contava era amb el refranyer:” arrancà de cavall, parà de burra” que m’ha deixat amb la mel als llavis… Molt bé siga el que siga, pot ser arribe a Sardenya i torne ò demà m’agafe un avió i me’n vaja a treballar… no ho sé i pot ser no importa. Me’n vaig a dinar a Talamanca.
Perxant per l'ample 
Males notícies si són, jo ja tènia un vol vist per a primers d’agost a Trapani com a possible lloc de trobada, però be, el que no pot ser no pot ser, sempre es pot inventar algo. Si necessites ajuda per a portar el barco només has de dir-ho. Ja saps que comptes amb mi. A més les meues ulleres de sol estan en el barco ja per a continuar navegant.
Benja.
Xica tu dina a gust alguna cosa bona d’allà, que Eivissa de coses bones va plena (encara que no precisament en estiu) i pensa les coses amb el cap fred. Sí és cert, al menys pel que s’ha anat llegint al blog, que potser a t’haguera sigut millor anar poquet a poquet… però també és cert que hi ha voltes en que un o es tira de cap a la piscina o acaba per no tirar-se i quan s’ha donat conter s’ha acabat l’estiu i la piscina l’han tancat, aixina que valenta i encara tirar avant (per molt que te s’obriga el cap quan pegues el bot en la part baixeta, que en esta vida lo únic que no té sol·lució és morir-se, para todo lo demás lalalalala).
Fair winds and following seas!
xina llàstima…. però no has de tiar la tovallola
No passa res. Tot imprevís, es de preveure a la mar, així que com a bona marinera que sí eres… pelillos a la mar.
Pel que fa a qualsevol ajuda per a portar el barco a València, si cal, anem, ja ho saps, però jo estic convensuda de que una vegada passe el primer susto, arreglaràs el pal i amb noves energies reprendràs el viatje.
Malgrat tot: DISFRUTA LA NIT DE SANT JOAN I SALUDA AL EQUINOCCI D’ESTIU
No t’afones Anna, pren-te el teu temps. Medita la teua decisió. El temps ajuda a pensar millor.
Cariño!!! puede ser que sea la única que te escriba en castellano (ya sabes que lo mio no son los idiomas), de todas formas, ANIMO!!! Ya se que es fácil decirlo y dificil cumplirlo, pero recuerda que eres mujer, y además persona (que siempre es importante), así que, eres capaz de seguir adelante con lo que haga falta, y que si es necesario cuenta con tus amigas que vamos con el “loctite”. Recibe todo mi cariño y mi apoyo y disfruta de Ibiza, que seguro que ahora está increible. Besazos
Gracias Ana, gracias a todos que me animáis por, el blog y por todas partes, para que luego digan que la tencnologia no es buena: jo em trobe com a casa!!