Una aturada més!

12 febrer 2012

Esta setmana he rebut un curt i simple missatge d’un amic “ja sóc un aturat més”, em deia. És  el signe del temps, que canta Sènior, perquè jo mateix estava a l’espera de si em tocaria en març o en juliol. Ara, després de vore que la reforma laboral s’ha aprovat un divendres i publicat un dissabte (per a que després diguen que els funcionaris no corren), tinc la quasi certesa de que el dilluns ens posaran damunt la taula l’ERO, a nosaltres i a molta més gent. Açò en un mes està enllestit! No vaig a fer un drama, era una mort llargament anunciada.

Altra gent ja fa temps que va per davant. Ahir mateix va visitar-me un amic que ja  farà un any es quedà al carrer. Llicenciat, amb una feina decent, a la qual dedicava hores i hores… res d’això valgué, la feina baixà i el feren fora. Com que no és persona d’estar-se queta, s’ha fet empresari (auto-empleat, com diria la meua estimada Clara), però no li va bé; cobra poc o gens les poques feines que aconseguix i això l’ha fet –segons m’explicava- canviar dràsticament molts dels seus hàbits: “com que he de menjar molt fora de casa, el que faig és esmorzar bé i després ja no menge res fins que torne, el pressupost no dóna per a més.” Hem passat a ser  pobres, en un estat de rics i sinó fem res, això anirà a més, a molt més.

Els humans tenim la peculiaritat d’auto-produir-nos molt de patiment, calem les pròpies rateres i després, atrapats, li tirem la culpa un altre. Va sent hora de moure fitxa. No per res, ens anem a trobar al carrer sí o sí, per tant, més val que protestem o que ens busquem uns bons cartrons per a dormir. Als que penseu que no podeu fer res vos diré que esteu equivocats. Gràcies a tota la gent que va seguir defensant les politiques neoliberals de Zapatero, ens trobem de súbdits dels bancs alemanys. Gràcies a les moltes persones que votaren a Rajoy, ens trobem a les portes de la pobresa. Això ho haveu fet possible vosaltres, conciutadans, així que, ara toca eixir d’esta, posar al seu lloc a totes aquelles persones apoltronades en el seu statu de nou-ric a costa nostra, i recomençar una democràcia real, justa i participativa.

Sé que encara no ho veieu, que encara penseu que Rubal o qualsevol altre “líder” vos traurà les castanyes. Esta és la meua proposta de hui: poseu-vos un límit, fins on esteu disposats a arribar? Poseu-ho per escrit i guardeu-ho a un calaix, ja m’ho direu, estaré ací mateix. La revolució estarà esperant-nos o la pobresa, vosaltres trieu!

Advertisements

Una resposta to “Una aturada més!”

  1. LuisWSev said

    Alguien me contaba que habla con amigos suyos parados y que no participan en nada ni hacen nada, y que su actitud es que no hay nada que hacer, que es inevitable.
    Por otra parte creo que hay aun demasiada gente que cree que las cosas mejorarán por si mismas, como todas las otras crisis, que solo es cuestión de tiempo.
    Esos son la mayoría, me temo. Hay una minoría que ya se está moviendo y explorando alternativas de resistencia y de refuerzo frente a las agresiones del sistema.
    No se si habrá una revolución, o si por contra empezará antes una guerra (lo de USA en Siria/Iran está ya muy calentito). De lo que estoy seguro es de que aún vamos a estar muchísimo peor, de que no va a venir nadie (PSOE; UGT, CCOO) a resolvernos la papeleta, y de que todo lo que podamos unirnos para resistir y ayudarnos a pasar cada mal trago, mejor. Recuperar lo colectivo, lo común, la conciencia de la fuerza de estar juntos es una de las armas que vamos a necesitar. Por supuesto para defendernos y para combatir los ataques del sistema, pero también para construir uno nuevo, o al menos para explorar como construirlo.

    En cuanto a tu paro … espero que no pase. Me gusta más leerte cuando cuentas tus experiencias o pequeños guinos vitales, En cualquier caso ya se echaba de menos un post

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: