JO FAIG VAGA

28 Març 2012

Anuncis

Llig amb certa empatia l’amable entrevista que li fan a la Fallera Major al Levante. La xica té raó, bàsicament tenia unes expectatives creades i açò no pensava que podia passar. La gent que no està d’acord amb la política (o amb el que siga) es queda a sa casa i es mossega… les ungles. Però enguany moltes coses estan canviant, un esclafit de #primaveravalenciana omple els carrers de #intifalla. La gent ja no vol callar més, ja no pot callar més. Hem arribat al punt crític on no es pot tornar. Ara només queda tirar endavant!

 I han segut les falles les que s’han posat al mig de les protestes i no al revés. Ho dic, perquè la pobra diu “demà jo no estaré ací però ells tampoc vindran”.  Ja li dic jo que sí, que no s’apure, que anàrem la setmana d’abans de les falles i tornarem a anar.

Li torne a donar la raó quan diu “que te xiulen cada dia acaba fent-te mal” I tant xiqueta!! Has de tindre una pell moolt dura o uns “tapons” molt grossos perquè això no te faça reaccionar! Però clar, no parlem de tu. Parlem de Rita, del que ella representa. (Una mica tard)  pense que pot ser els que ocupeu el balcó, hauríeu pogut prendre mesures. Això com va? El balcó de qui és? Perquè per a no molestar les falleres, pot ser els polítics podrien haver anunciat que es canviaven de balcó i no posar-se amb les falleres. Podria haver-ho demanat la JCF per protegir-vos, per separar la política de la festa, fins i tot podríeu haver-vos alternat al balcó… son idees que em venen al cap. Fins i tot quan diu que li xiulaven a Rita però que ella ja no estava, li podrien haver dit a algú que ho anunciés amb un megàfon… Clar que les protestes de la plebs tenen açò, que la gent fa el que vol…

Per cert, no era emocionant vore des de dalt com la gent jove (o menys jove) reclama els seu drets, perd la por i es tira al carrer per denunciar que ens han robat el futur? Jo crec que  sí!

Hui he estat a baix del balcó (després d’acabar la mascletà) i només he pogut vore al pirotècnic, la gent aplaudint-li – també els manifestants-  i un momentet la mà de Rita. Després he vist les falleres d’esquena mentre la gent protestava(vem) fins que m’he cansat i me n’he anat. Era un poc absurde perquè li cantàvem a ningú en veritat. Una trista metàfora: el poble demana explicacions, els responsables no es queden ni a escoltar, i els que sí estan ens mostren l’esquena, al millor estil Amis, que diu MDS.

També em fa certa gràcia quant parla de que a elles també els preocupa la situació econòmica. Anem a vore, senyoreta, quants diners s’ha gastat vostè enguany per “complir aquest somni”? No toquem el nas que amb un jornal això no es paga!

Després diu que les festes són apolítiques. Quina gràcia! Sandra, bonica, quant digueu apolítiques, normalment voleu dir acrítiques amb el poder establert. Que tire la primera pedra la fallera que no tinga vinculació!

 Sé que saps molt de falles, i també me consta que has treballat de valent per fer açò que tanta il·lusió te feia. Però no tots veiem les falles igual. Jo no he volgut ser mai fallera, per exemple. Però em fa molta il·lusió que siguen Patrimoni de la Humanitat. Te recomane aquesta lectura “Les falles silenciades” (un article, trobe, imprescindible). Pot ser entendràs que hi ha altres veus, altra manera de ser valenciana, de sentir les falles; que són en essència la veu del poble.

Visquen les falles!

 Escolte indignada la utilització de “les falleres” com a excusa per que la gent no proteste. Quina barra! Com pot pensar ningú que la cosa va contra unes xiquetes? No m’importa de qui són filles, ni la seua ideologia, (que espere que en tinguen); si m’importa i molt, la utilització, la cosificació de les dones-florer que ixen al balcó, triades per a fer bonic, “decorades” amb milers d’euros, alliçonades per a somriure, saludar moixament i no parlar, no opinar i ara, per acabar-ho d’adobar, per a ser les “víctimes innocents” d’una lluita justa del poble per recuperar el que li han robat: la sobirania!

Hem convertit les falleres en ninots i els ninots en angelets! Les falles i les dones som altra cosa, encara que no ho semble. Les falles (i les dones) haurien de ser la veu del poble:una experiència artística i satírica per a crear opinió, per a debatre i combatre; per a fomentar la vertadera cultura valenciana, que en tenim i molta i bona. Ara, les dones (i també les les falles) estan sotmeses a altres interessos; la frivolitat, l’aparença, la hipocresia, i els diners que tot ho dominen i tot ho podrixen!

Però els més joves han portat una #primaveravalenciana que no se’n vol anar, que s’ha instal•lat al cor de moltes persones i ens ha despertat d’un mal son, on havíem perdut la ciutadania. Hui, demà i tots els dies, eixirem al carrer perquè volem recuperar la veu.Les dones i les falles, com la resta de la societat han d’evolucionar en un món que està canviant molt ràpid. Dones! Falleres! no podem seguir sent el decorat, este segle és nostre, és l’hora de fer un món millor, amb trellat, amb valentia, amb espenta. Celebrem les festes, fem-les nostres, siguem part, però no del decorat. Que no ens utilitzen!

El futur és nostre!