Cap d’any, un dia més
31 Desembre 2012
Fa anys que no tinc la necessitat de fer res especial al cap d’any, pot ser perquè cada dia el trobe especial. Tots els dies tracte de fer tot allò que vull, que puc, que em crec, per ser feliç, pensant i fent per a que ho siguem tota la gent. Vos havia dit que les mini-xerry han fet mini-flors?
Penseu que és poca cosa? Una planteta, a un maceter del port, a l’hivern, ha tret flor. Això és molt gran!! Qui li posa la mida a la vara?
Este matí a la ràdio deien a u: “ooh no vas a menjar raïm? I que menjaràs?” Clar perquè l’opció de no menjar 12 coses a les 12 de la nit no s’entén, no? Voleu dir que som tan fàcils de manipular, que fem tot allò que toca perquè toca? Que si esta nit no complim amb algun ritual passarà… que? Heu fet l’estadístic de contrast que explica tan be com vos ha anat fent allò que toca?
Amigues i amics, va sen hora d’eixir de l’armari del conformisme! No podem ser els nostres propis carcellers i quedar-nos en la queixa de portes cap a dins. Tenim una oportunitat increïble de construir un món preciós, on els valors de la solidaritat, la confiança, la cooperació, marquen les nostres vides. Una vida digna, diu el nostre programa polític, una bona vida, si senyores. Voleu provar?
Tot i que esta nit no cuinaré plats cars ni em posaré un vestit lluent, sí que pense en l’any que arriba. Perquè m’han quedat moooltes coses per fer… Algunes més fàcils d’explicar, com obrir un compte en un banc ètic o canviar el llum a som energia, altres canvis són més subtils però no menys importants, i pot ser, posar en marxa un projecte sobre com compartir un munt d’idees per a créixer i per a viure en un món millor… Ja sé que açò sembla que ja no és personal: ho és! La felicitat és compartir! Per això treballe amb il·lusió i optimisme, perquè vivim en una època on podem canviar la nostra manera de viure i sobretot de pensar.
Be, després de tot, pot ser sí és un dia especial, de reflexió, de balanç sobre el que encara no hem fet i cal fer. La utopia està ahí mateix: és possible, és necessària i hem de fer-ho ARA!
Així que no cremeu tota la pólvora esta nit, perquè vos han de quedar ganes per a tot el que vindrà 😉
Amb estima.