…i perquè

Perxar per l’ample és una expressió típica de Silla, expressió sobre la tècnica de navegar per l’albufera, i metafòricament vindria a significar que, per voler anar més enllà acabes per no controlar la situació. A mí me la dien molt, mon pare i ma güelo, el Palaco. 

I efectivament, ací estic montan-me una historia de les meues, buscant la manera propia de viure la vida, projectant una escapada per mar. No és que pensé donar la volta al món ni res d’això. La escapada és en sí mateix, el projecte, agafar un veler, alguns amics si es posible i ale, on el vent ens porte. La idea es simple, arrivar ja no tant.

De moment he posat la casa en venda,  perque si la venc, durant un temps  no hauré de pagar hipoteca. Si no la venc … potser la llogaré… ja vorem. També estic buscant  la manera de llogar un veler per 1 any. Esta es una idea estupenda de Nacho Ortí , el meu profe de regates. Perquè jo no vull ser armadora, sols vull navegar. La idea de que les coses (o les persones) t’han de pertanyer no m’agradat mai. Aferrar-se és en si mateix una estupidesa, perque mai no pots poseir el que desitges i eixe temor ens fa infeliços.

 Per supost esteu convidats a participar, podeu comprar-me la casa, llogar-me el barco i acompañar-me en el viatge pel mediterrani. Ho farem sense presa, d’illa en illa, el vent ens portarà o ens deixarà a terra, amb permís de la mar farem camí…