Indefensió? Rebel·lió!

Les xarxes socials són una font d’informació fantàstica. L’altre dia, el meu amic Xavier, penjà al seu mur este vídeo “Indefensión aprendida”.  Una lliçó de 5 minuts  per a saber que ens passa. La impotència, la desmoralització, la resignació està fent la seua feina per tot arreu, que no?

Divendres passat assistírem al retall més salvatge dels nostres drets, de la ma del nostre conseller. “El govern valencià està arruïnat i vosaltres aneu a pagar-ho” ens va dir amb les seues mesures. Perquè ells, no van a pagar ni un cèntim ni van a baixar-se’n del ferrari.

Faig meues les paraules de Morera “És intolerable que les errades del PP es paguen amb el sou dels funcionaris”. I ho dic literalment, no es pot tolerar. Si deixem que una persona que treballa per 1200€ passe a cobrar-ne 900 (és una estimació a bulto d’un interí auxiliar) estem condemnant-la a una situació critica de la qual serem còmplices!

Intersindical Valenciana ha fet una convocatòria per demà, per a parlar de les mesures que anem a prendre contra este robatori continuat. És evident que caldrà fer vaga, i més coses, pense. Però en parlar amb unes i altres, em diuen eixes coses que sé que pensa la gent com “ningú farà vaga, la gent està penjada de pasta i no s’ho pot permetre” ò “els sindicats son uns venuts i no tenen credibilitat”. És cert, la gent pensa aquestes coses i encara de pitjors “mira que ha passat a Grècia, de què val fer res?” Veieu la relació amb el vídeo que acabeu de vore? Jo sí.

Pot ser tenen raó, pot ser els sindicats (no tots) han viscut també (com alguns polítics) enganxats de la mamelleta i ara paguem les conseqüències. Per la meua banda sempre he cregut que 1- els sindicats haurien de viure de les afiliacions i no de les subvencions i 2- que haurien de negociar només per a la gent afiliada. Ho dic sabent que no són idees massa compartides…

Malgrat esta ona de derrotisme, jo no sóc fàcil de conformar, per això i arribats a este punt, la pregunta és (ha de ser), que podem fer?  En general, vos recomane la lectura de “Hay alternativas” per a que vegeu que sí és possible canviar les coses, sempre és possible, sempre!

En particular i per a la reunió de demà jo propose contramesures. Per a cadascuna de les 10 decisions del govern posem una alternativa més justa i amb la mateixa quantitat d’estalvi.  No em correspon a mi (ací i ara) fer aquestes contrapropostes, seria una frivolitat. Però estic convençuda que es pot fer si ens posem a treballar. Ací copie el resum fet per Intersindical. S’accepten propostes!

No veig l’aeroport de Castelló, ni la formula 1, ni les diputacions, ni els jornals de “sus señorías“ ni…  Cal una auditoria dels comptes, cal saber en que es volen a gastar els diners que ja no tenim i opinar i fer uns pressupostos públics i participatius, perquè jo, que pague impostos (no tinc comptes a Suïssa),  vull decidir en que els anem a gastar. I sobretot cal posar a cadascú al seu lloc i el mal gestor ha d’assumir la responsabilitat del seu càrrec, perquè ho cobra, no?

Ací teniu un exemple de despesa intolerable.

I un altre de mala gestió (o frau):

No teniu una barreja de ràbia i vergonya a la panxa? Jo sí.

Quant direm PROU?

Al matí escolte a la ràdio que la Comunitat ha segut rescatada pel Tresor Públic, i ja està, ací no passa res. Més tard, fent-me el calentet amb Silvia al Deja-vú, veig la portada del Levante, on lluny de dir açò s’acabat han liquidat l’autonomia o jo que sé, trobe un titular descafeïnat, que no s’entén “La generalitat se retrasa en el pago de un vencimiento de deuda” Tant com saben els diaris fer escandalera i posar titulars catastrofistes, i a ara que, perla?

Qüestions sobre els mitjans informatius a banda, em ve al cap que aquestos incompetents –els governants- es creuen (i tenen motius) que tenen 4 anys de maniobra lliure, per fer i desfer amb les seues majories absolutes . Baixaran salaris, pujaran impostos, canviaran lleis per tirar tothom al carrer (de la casa i de la feina) tallaran sanitat, escoles, subsidis i ahí, quant ja no podrem més quant ja no tindrem per a menjar, es trauran de la butxaca un salvapàtries, un “obama” creat pel sistema i tornarem a caure en el parany de 4 anys més.

Per això vos dic que ara és l’hora de canviar el sistema, una nova pseudo-aristocràcia avariciosa i sense escrúpols ens està xuclant la sang. Però depèn de nosaltres, sí, de tu i de tu i de mi, i no, no pots delegar. Hem de ser nosaltres els que ho canviem hui o demà.

Que com? Les ferramentes les tenim davant. Recordeu com començà la dimissió de Camps? Jo sí. Una protesta en facebook es convertí en pàgina, i després van publicar “si arribem a 1000 farem una mani… i la férem i ací estem: si o no?

De vegades, la informació t’arriba en el moment adequat, ho dic perquè hui també, Xavi Cunyat ha compartir un article molt bo, de Peña-López, que m’ha fet pensar i que m’ha portat a un altre enllaç  … I tot junt em fa pronunciar esta frase “hem d’abolir la democràcia representativa i establir la democràcia participativa” es l’hora, les noves tecnologies ens brinden esta oportunitat de reprendre el control de la societat. No podem consentir que els vots d’un 20% de la població ens porten a la ruïna i al silenci durant els propers 4 anys… com diu Jardí al seu molt recomanable article d’ahir : Quant comença el calendari de mobilitzacions?

I la pregunta final:  esteu preparats per a ser ciutadans?

Rituals nadalencs

Dels rituals, creences i costums de les festes d’hivern només en practique un parell: fartar en companyia i fer un repàs sobre el cicle que acaba i comença de nou.

I des de que la terra va estar ací l’anterior solstici d’hivern, ha sigut l’any més intens dels que recorde. He fet tantes coses, que al tractar de nombrar-les, jo sola m’he avorrit!  Just i raó es dir que altres coses les he deixat de fer, i es que enguany he diluït la meua veu per a fer-la més col·lectiva, per a fondre-la amb altres i ser més, i més forts… i m’he trobat amb els fruits d’aquells tarongers que altres empeltaren, per al futur, el nostre present. És una experiència meravellosa, molt molt satisfactòria i a la qual, de moment, no pense renunciar.

Altres coses no han anat bé, com el viatge a vela. Dis-li fracàs o dis-li informació, com diu la meua estimada Clara.

Bò, tot açò no importa massa, el que importa és el que farem l’any vinent, el que farem hui, perquè el futur és incert, però no li hem de tindre por, sinó ganes. Ganes de que arribe i fer-li front, queden moltes lluites que guanyar i a mi em trobaran ben disposada.

Ara vaig a fer una llista de les coses que vull fer enguany. La 1ª tornar a escriure al blog  😉

L’aventura es queda en volteta per Eivissa

El temps és relatiu, ja ho va dir un savi… i mentre els papers, els segurs i els pals (màstils) no acaben d’arribar mai, els dies passen… de platja en platja. Eivissa és, malgrat els humans, una illa fascinant, asprà, dura, de secà i amb unes aigües blaves que s’acosten a racons encisadors de sorra blanca i pins. Aquestos dies, he tombat per l’illa colant-me per camins inesperats, com el de s’Estanyol ò deixant-me portar pèls amics a indrets únics.

Si no bufa sud, la platja de ses Salines que està al parc natural, té un aigua clara, i aquella arena fina i d’entrada suau, que no arribes mai.

Com a zona de fondeig no em fa, tot i que ací a tot arreu trobes vaixells…

En canvi, Portinatx, Benirràs i fins i tot sant Miquel, que son les cales mes al nord, son boniques per a fondejar i per anar, algunes més urbanitzades que altres…

Els dies que estat per ací ha bufat llevant i per això (supose) o per la pressió demogràfica, en Bossa i es Cavallet, tenen les aigües tèrboles i plenes de gent, gens apetitoses…

En canvi hui a Talamanca li ha sentat be el vent del sud.

A cala Llonga, també li podrien haver dit cala llengua, perquè es com una llengua de mar i sorra, estreta …i plena d’hamaques.

He arribat  fins  cala Vadella i pot ser era una miqueta de mar de fons que entrava, però pagava més la pena el viatge per tot el paisatge que l’aigua.

També he estat en s’atalaia al davant de la sempre impressionant Es Vedrà i algun poblet com Sant Agustí sopant o a prop de Sant Antoni dinant al lloc més autèntic de l’illa amb la gent de s’ateneu i l’associació Retro: únics!!

Amb tot açò dir-vos que prompte marxaré cap a casa deixant-me el xicotet (i el cor amb ell) ací fins que el reparen. Que li anem a fer, les aventures es el que tenen, que no saps on vas a acabar 😉

Vila: del Facebook a Enric Valor

Com que sembla que sóc una dona de “tirar endavant”, amb tot el que tenia damunt vaig tractar de buscar alguna cosa interessant que fer a Eivissa i aprofitant facebook, vaig localitzar d’entre les amistats una que deia que treballava ací: Felip. Li vaig enviar un missatge demanant-li un poc de “cultureta” i ell sense més m’envià el seu telèfon i s’oferí al que jo necessités. Així que quedarem dissabte de matí al mercat vell i com que jo estava escandalitzada pels preus, em va portar al mercat nou i vaig comprar i vaig continuar escandalitzada! Després quedarem amb la seua parella, Mariví i resultà que havia trobat unes joies, de les que una no espera: son dues persones encantadores i generoses que em van tractar de meravella. Valencians arrelats a Eivissa i mira per on, la Mariví  tot just deixava la regidoria de Política lingüística de Vila (com nomenen els d’ací a la ciutat). Parlarem de política, com no! I em van convidar a anar amb ells a l’assemblea del seu partit : Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE). Va ser una experiència enriquidora. És un luxe (i més hui a la política) trobar gent honesta, que s’estima la terra i que treballa per ella i per la gent que hi viu, posant tot el que té; vaja com Compromís 😉  Després uns quants se’n férem una i els vaig contar les meues “desventures”… em vaig trobar tan arropada!

Al dia següent , diumenge, em van portar a la famosa cala de Benirràs o dels “adoradors del Sol” que li diu Pepe, a vore la posta de sol i també a fer un passeig per esta meravellosa terra; i em van contar moltes coses interessant com, la raó dels noms dels pobles (tots sants) ò l’evolució traumàtica d’un territori escassament poblat, amb 4 cases de pallessos i economia de subsistència al turisme salvatge i desenfrenat que patixen. Mariví m’explica que el 60% dels residents NO son nascuts a l’illa: aixina és mooolt difícil fer país!

Volen les casualitats que al dia següent,  s’inaugure una exposició d’Enric Valor  de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, portada per la ex – regidoria de Mariví (organitzada per Jordi, també valencià i del’ ENE). I clar, anàrem!  Era com l’informatiu de Canal 9. Com és possible parlar d’una figura clau del nacionalisme valencià, d’una activista del catalanisme i no nomenar-ho? Així va ser! Jo no sóc una gran entesa en Enric Valor (ni en res, vaja) però em resulta ofensiu – a mi i a tots els valencians presents- la rebaixa a novel·lista i escriptor de gramàtica; la neteja de tot signe polític, bé de tot no, perquè es dedicà a dir els grans premis atorgats per, al·lucineu: Rita Barberà o Julio de España, entre altres. Per l’amor de déu!!!  I això ho pague jo???  Un altra perla que soltà va ser que no sabia (ella) perquè se’n va anar de Lo rat penat! Espereu, es que a Fuster no el nomena i a Sanchis Guarner com l’amic que el va animar a escriure les rondalles, mentre estava en la carcel (sense dir-ne el motiu) i que segons ella, ho feia perquè enyorava el seu poble, no perquè la dictadura no el deixava escriure sobre llengua, política, etc…

I estes són les coses del PP i jo me les he trobat a Vila!

 

 

 

 

Coses que fer a Evissa per a curar ferides

1ª parlar i/o llegir els ànims de la gent.

2ª  cosa: anar a la platja, fer-te un banyet entre 2 pedres i mirar la posidònia del fons

3ª cosa: pasejar per Dalt Vila i retrobar-te amb la bellisima ciutat  antiga.

4ª  Riure’t en vore com una nena d’un any va cara a un canó i crida amb veu de la del exorcista: “AAA- TOLLA- TOLLO”  i son pare li diu “filla que basta que eres, tú segur que el disparaves”

5ª Llegir els ànims dels amics, ja la he dit?

6ª  Fer creure -involuntàriament- al mim pirata que es fa fotos amb els giris, que ha lligat amb tú (bé, esta millor no)

7ª Veure Quin delibat!  a la platja, a la nit de Sant Joan tocant per a “sa seva familia, avalotes i gent de can misses” (el seu barri).

8ª matinar i netejar el vaixell amb paciència, amor ( i un producte bestial)

9ª posar-te el bikini i moure a  dinar la platja.

10 donar les gràcies per totes les paraules rebudes, de tanta gent, fins i tot de gent que no li agrada escriure:.Gràcies pel detall, gràcies per l’afecte: SÍ que arriba.

VA DE BÒ!

La vida ens porta sempre per on vol. Tot i això, sembla que el meu viatge està ben aprop. De manera que, si l’autoritat marítima em deixa, salparè amb els amics de la Gramantol rumb a Formentera el proper dia 16. D’ahí continuarem viatge fins a Dubrovnik i tornar. Serà un viatge amb moooltes recalades; ja sabeu que el millor dels viatges és, ha de ser, el camí.

Aquest és el meu projecte i el meu oferiment, si voleu navegar amb mí, mireu les dates i per on estaré i buscarem un port on trobar-nos. Es l’hora de les valentes i els valents, Va de Bò!

Dia de Reflexió

Hui, dissabte com a polític (ò politica) que sóc no vos vaig a demanar el vot. El que si vos vaig a demanar es que reflexionem junts. Perquè normalment la gent més idealista sol fer figa en actes com aquest. Aixina que la primera serà: votar o no votar? Per a mí la pregunta n’es un altra: vos aneu a quedar muts durant 4 anys? Jo no sabria ni voldria. Només disculpe – i aplaudisc- als que estàn acampatd a les places.
El vot blanc que respecte molt i que hauriem de pensar què vol dir i què representa, ací el descartaré per una secilla raó: el politics ho fan. Ningunegen sistematicament eixe grup de gent, supose que perquè ningú no parla per ells…
Passem dons a la pregunta: a quin partit votarem? Seras capaç de votar al Partit Podrit, al dels lladre,s la corrupció i la amoralitat? Tapat bé el nas i després disimula durant 4 anys més!
Pot ser ets dels molts que sent d’esquerres icreus que es millor votar “al bulto”, on més gent hi hà, però jo et pregunte quàntes voltes més eixa gent t’ha de defraudar per a que comprengues que esta colla es penja una “etiqueta” per a sempre acabar fent les politiques contràries.
No voteu amb el nas tapat, no cal. No voteu amb vergonya, no és just, no voteu pels altres, per por, no voteu sense pensar, sense setir al cor el món en el que voleu viure. Cada vot és una oportunitat per canviar el món i el món només el canviem les persones. Voteu amb trellat i amb orgull. Després haureu de suportar-ho durant 4 anys!

El motor del Palaco

No penseu que la vida política m’allunya de les meues coses, ben al contrari, som tot una!

Dones

Ací vos deixe el darrer que he escrit, publicat al Bloc de Silla. Dedicat a les meues meravelloses amigues.

Dones