Sorolla va ser nomenat fill il•lustre de València, en guanyar un premi internacional a Paris, per presentar “Trista herència”. Una de les seues obres de denúncia social, que retrata uns xiquets malats amb un retor a la platja del cabanyal, eixa platja que tantes voltes pintà. I ara, cent anys després em pregunte, que cregueu que pensaria del seu (i nostre) Cabanyal, un home com ell, que pintava treballadors i xiquets i mar i poble valencià, que guanyà un premi retratant una realitat social injusta.

I que cregueu que pensaria el gran Vicent Blasco Ibañez, sobre la prolongació de l’avinguda que porta el seu nom? Per l’amor de Déu!!! Un republicà, revolucionari, contestatari valencià, defensor de les llibertats. No penseu que si poguera demanaria que li canviaren el nom a la avinguda? Quina vergonya per a tan il•lustre valencià! Des de la casa de l’escriptor, ara convertida en museu tancat, tots 2 passejant vora mar, hui, i fa cent anys, no cregueu que dirien: el Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu!!

Ara voldria convidar-vos, si en la vostra apretada agenda cap un moment per a defensar el que és vostre, el diumenge que ve, podeu passar-vos per l’històric barri, i gaudir del Nostre Patrimoni i de la Nostra Mar, perquè igual un altre dia tot ha desaparegut…