La idea d’este blog em va vindre quan fantasiava  amb l’aventura  de navegar pel mediterrani  i contar les aventures als que quedareu a terra. Com eixe projecte era més que improbable, mentre arribava (o no), un dia em vaig animar i, per anar provant em posí a escriure. Però, mira per on, la casa està quasi venuda, estic buscant un veler i camine cap al meu somni: passar un temps navegant per la mediterrània.

 Segur que molts penseu que estic tronà, però era una idea que em buscava o que la portava dins, no ho sé.  Al remat,  pensant  en la manera de fer-ho realitat i vaig posar a la venda l’únic que tenía: el pis. I, tot i que està la crisi pel mig, jo crec que has de viure la teua vida, fent possible els teus projectes, perquè el món sempre donarà voltes i tu no pots esperar-te a la vora sense fer no res.

En veritat no sols es tracta de vendre la casa, és un camí per a viure d’una manera diferent,  més .. simple? Per això, i perquè al vaixell no caben, he decidit que els objectes que viuen a ma casa també han de començar una nova etapa.  Diuen que utilitzem els mateixos circuits neurals per a imaginar que per a recordar; per  això, creient que imagine però recordant-ho o al contrari, he fet un barrejat que ni els colpets del bar de la plaça.

He creat un esdeveniment que tindrà lloc a ma casa, els dies 18 i 19 de desembre, que consistix d’una banda en vendre-vos a preu d’amic  – un euret o menys, si cal- les coses que no em puc emportar al vaixell. També trobareu altres coses que pot ser vos interessen (una taula, un sofà)… tot és parlar-ho! D’altra banda, i per a que tot no siga per a mi (no podria),  per tot el que mengeu o begueu , pagareu la voluntat i eixos diners seran per a Intermón que és qui m’ha donat la idea.  Òbric la porta a qui vulga fer-nos una coca de llanda o… Ah, recordeu: les bosses i paper d’embolicar també corren pel vostre compte!

I ara direu, i jo que en trac de fer este gran gran esforç, i dedicar-te 1 hora de la meua apretada agenda entre visitar els sogres i netejar el cotxe? Doncs traureu 2 avantatges. El primer s’emportareu un trastet, per un euret, amb el que fer un regalet (un altre dia parlarem dels regals i els nadals, hehehe) No vos penseu, tinc coses xules i llibres interessants… mireu!

 

 

D’altra banda i més interessant, vos assegureu una plaça a eixe veler (me’l portaran el reixos?) que esta a punt d’arribar al port de València per a salpar en juny qui sap si fins al Bòsfor, depén en part de vosaltres. El que sí és hui un poc més segur és que al març, estarem –ell i jo- a la marina valenciana, esperant-vos per a que ens acompanyeu a fer una volteta per la nostra mar.

Este és el compromís que vos demane per a nadals. Per a l’any que ve vos en demanaré un altre. NO FALTEU!